Qui sóc

 

cropped-FullSizeRender.jpgSóc llicenciat en Comunicació Audiovisual i m’he format en diferents cursos d’interpretació, actor davant la càmera, clown, dramatúrgia, teatre d’objectes, gest, teatre musical, cos i dansa.

Els últims anys vaig presentar el programa de TV Club Banyetes i dirigir i guionar els darrers dos. Sóc també membre fundador de la companyia de teatre social de l’oprimit La Comunicativa CTOVaig dirigir el documental Sostres per al Canal 33 i he actuat en diferents obres de teatre, curtmetratges i spots de TV. En ràdio he col·laborat a Ona Fm i a Rac-1. El darrer curs vaig presentar el llibre La nena que volia ser la lluna (Pagès Editors, 2015).

Actualment exerceixo de professor de teatre per a nens/es i joves i dirigeixo algun grup amateur de teatre. També tinc el títol de monitor i director de lleure.

656 817 579

elvillacampa@gmail.com



SOSTRES (Canal 33, 2006)

Documental que vaig dirigir amb la producció de Paral·lel 40 per al Canal 33 (Televisió de Catalunya).



Presentació a l’FNAC

El passat dissabte 30 de gener vam tornar a Barcelona a presentar el llibre “La nena que volia ser la Lluna”. Aquest cop a l’FNAC Illa Diagonal vam ser-hi amb la Joana Berenguer, el Lorién Quesada, la Lola Lacambra i el Nil Jorge, autors/a del conte que ens van llegir fragments amb la col·laboració especial de l’artista Núria Miret. A més, vam tenir la representació d’una escena de l’adaptació teatral amb la Laura Cava, l’Emma Cruz, la Carla Escalona, la Carlota Bertran, l’Anna Lamolla, el Diego Cuerda, la Júlia Berenguer, el Marcel Gruñeiro  i l’Ot Serres.

Moltes gràcies, un cop més, als nens, nenes, nois, noies amb les seves famílies i a Núria Miret. També, com no, al públic assistent que vau omplir la sala Fòrum. Desitjo que gaudiu amb aquesta entranyable història plena de desitjos, somnis i il·lusions.

Notícia a DIARI SEGRE

Foto final

El Rei Melcior

Ja fa dies que va rebre la proposta per participar-hi i, com no, va acceptar de seguida. De petit quan els veia passar sempre els dedicava un somriure d’orella a orella cridant-los pel seu nom el més fort que podia, en especial al rei Melcior. Qui li hauria dit que, de més gran, s’acabaria convertint en el seu rei preferit.

Queden poques hores per la Gran Cavalcada de SSMM els Reis Mags i ell es comença a preparar. El maquillatge, el vestuari i sobretot la il·lusió. La il·lusió de participar en aquella Cavalcada que de petit veia i que ara l’ha convertit en l’autèntic protagonista. Molts nens i nenes (i també adults) esperen ansiosos la seva arribada per dedicar-li els mateixos somriures que ell els dedicava de petit.

La Cavalcada és impecable: carrosses, llums, confetti, caramels i crits, molts crits. Des de dalt, reconeix alguna cara coneguda i algun que altre amor passat. Fins i tot li crida l’atenció un jove reporter que es mou d’entre el públic entrevistant als infants i a algun que altre participant de la gran desfilada.  “Quina màgia es respira des d’aquí, es veu tot”, pensa. En acabar, li entreguen les claus que obren les portes de la ciutat per poder començar a repartir els regals per tota la mainada. Uns regals que, els que no han estat previsors, encara s’afanyen a la seva falda per demanar-li hores abans.

Un cop a casa, tot sol, es treu el vestit tot recordant aquelles llums i tota aquella gent que el veia passar amb tanta il·lusió. Gira el cap i mira el pessebre on es veu reflectit en el seu rei Melcior que segueix la llum de l’estel. Una llum que a ell l’acompanya i el guia fins a un nou demà. Bona nit de Reis.

 

Lluna plena de Nadal

Cada nit, la Laura sortia a la finestra de la seva habitació per mirar la Lluna i parlar amb ella. Li expressava els seus desitjos, els seus somnis, les seves il·lusions…ella estava tant contenta de veure-la! Hi havia nits, però, que no la veia del tot, decreixia; n’hi havia d’altres que es convertia en nova fins desaparèixer. Sort que finalment creixia un altre cop fins que tornava a ser plena. Que n’arriben a ser de juganers els infants d’allà!

La nit de demà, dia de Nadal, serà especial. Unes amigues de la Laura han vist al diari que serà lluna plena, fet que no passa des de 1977 i no es repetirà fins al Nadal de 2034. “Què curiós”, es pregunten. “I què màgic alhora”, celebren. Una nit tan especial com aquesta amb tots els infants de Llunicity tinguent cura de tots nosaltres el dia de Nadal. “I com el deuen celebrar?”, es pregunten encuriosides.

La troben tant a faltar…

Inspirat en el conte improvisat “La nena que volia ser la lluna” (Pagès Editors, 2015). 

1OK

Fotos presentació del llibre a BCN