Retorn a Riupedrós

Hi ha caps de setmana que no passa res i n’hi ha que passen moltes coses. El que us descriuré tot seguit és d’aquells que pertanyen al segon grup. Tot va començar en una sortida a la muntanya per anar a buscar bolets. Uns amics m’hi van convidar amb uns companys de feina seus i jo m’hi vaig afegir ja que la muntanya sempre em crida i si tinc oportunitats com aquestes val la pena d’aprofitar-les. Havia de ser un cap de setmana per Vilaller però el que no em pensava gens ni mica era que acabaria portant-me a bells records d’infància.vilaller1Estàvem allotjats en una casa de colònies molt a prop de Riupedrós. Des que hi vam arribar coneixia que em trobava prop d’aquella casa de colònies on hi havia passat tants estius i convivències amb els companys del col·legi. Tenia una certa curiositat per tornar-hi i descobrir què se n’havia fet de la casa, com deuria estar, què hi havia, com era l’entorn, estaria igual de com el recordava? I aquell pont que es movia tant quan el passàvem, seguiria de la mateixa manera?

Quan estàvem arribant i des del cotxe divisavavilaller2 la casa d’entre els arbres molts records em començaven a venir. Quines ganes tenia de baixar del cotxe i començar a caminar pels voltants d’aquella casa.I així vaig fer-ho. El primer que vam trobar va ser el pont.
I sí, estava com abans, com el vam deixar. Amb el mateix moviment de costat a costat que de petits ens temptava a que encara fos més ràpid, el mateix grinyolar, i el mateix soroll de les fustes al passar-hi per sobre.

Un cop passat el pont ens trobàvem amb l’ermita. Igual també de com la recordava però, això sí, més petita. Ja ho diuen que amb els anys la percepció del tamany de les coses canvia. Quan hi vam entrar vaig recordar-me del fresc que hi havia pintat. Minuts abans no l’hauria pogut desciure però un cop dins no en tenia cap dubte.

Vam passar pel davant de la magna casa de color blanc amb les dues “puntes” i vaig intentar entrar per la porta principal però estava tancada; un gran bolet immens li feia companyia al costat. I fent una mica d’espia vaig intentar veure com estava el menjador que em semblava que estava per la planta baixa…missió fallida. Es veia ben poca cosa.

Em va fer il·lusió tornar a passejar i córrer pel parc del davant de la casa retrobant-me també amb l’arbre centenari on ens reuníem a les nits. I com era centenari ho continua sent, ara amb uns vint i tants anys de més però igual de bonic. Quantes històries, activitats i gim-canes explicades al seu voltant.

I no podia acabar la visita sense anar a veure l’altre costat de la casa ara habitada per ortodoxos polacs. Es tracta de la part del camp de futbol, el camp de gespa i la piscina ara en desús. Trobar-ho no va ser senzill però ho vaig aconseguir.vilaller 3

Minuts abans de tornar al cotxe i després de reviure els intesos dies de colònies i convivències no podia deixar de passar pel costat del Riupedrós, tocar la seva aigua gelada que sempre hi corre i venir-me a la ment aquelles estones de rentar la roba al riu. Sí, rentar la roba al riu com s’havia fet sempre.

Bonics records d’infància que em conviden a deixar-ne constància en aquest escrit i tornar a convertir-me en l’infant que era quan hi anava.



L’últim vol

Aquesta és la història d’un ocell. El seu naixement va ser com el de qualsevol au. Va sortir d’un ouet i els seus primers anys de vida anava molt ben acompanyat de la seva mare que li preparava el niu perquè s’hi sentís d’allò més còmode. Al niu hi estava molt a gust, fins i tot a vegades s’atrevia a posar-hi alguna branqueta per donar un toc d’originalitat. Aquest ocell estava molt ben acompanyat de dos ocelles més amb els qui compartia aquell niu. S’havien instal·lat en una caseta enorme dalt d’un arbre d’un parc amb molt d’encant.

Va arribar un temps, però, que un dels ocells va anar a volar per altres indrets i es van quedar els altres dos acompanyats de la seva mare. Tots dos  van anar creixent fins que va arribar un dia que la mare va marxar i un d’ells va haver de fer-se càrrec de preparar aquell niu. Ara ell s’encarregava de buscar noves branques i fins i tot descobrir nous paisatges per ensenyar a una bandada d’ocellets que sovint els veia i els seguia.

Al principi, quan aquest ocell anava construint el niu es trobava molt còmode. Era jove i amb força i dia a dia tenia ganes i l’esperit molt plens per buscar noves branques, fulles o herbes per encara fer més bonic i decorat aquell niu. Ja es sap, però, que fer nius no és sempre tan senzill i això també li passava a ell ja que algunes branques que hi volia posar queien per si soles o bé per les corrents de vent que venien. Fins i tot de vegades d’altres ocells més grans  els prenien les branques o bé posaven algunes branques que no acabaven de funcionar en aquell niu i que queien, doncs, pel seu propi pes. Els anys anaven passant i l’ocell sempre anava volant buscant noves branques, fulles o herbes acompanyat d’altres ocells que també n’hi proporcionaven per  construir aquell niu on s’escalfaven junts i on vivien tan a gust.

Però va arribar un any amb diferents temporals; venien vents del nord, venien vents del sud, que feien més feixuga la tasca de continuar vivint en aquell niu. Dia rere dia, però, els ocells ho anaven intentant perquè s’hi trobaven a gust i volien estar sota el caliu d’allò que anaven construint tots junts i que veien que tan agradava als ocellets que els seguien. Moltes eren les piulades que dia a dia els acompanyaven i omplien de noves energies. No obstant, però, després de tants temporals i d’altres ocells que volien posar unes branquetes diferents que no li acabaven d’agradar, aquell ocell que sempre havia tingut tantes ganes de volar i de buscar sempre noves branques per anar renovant el niu de sobre la caseta es va cansar ja que veia que la il·lusió, l’esperit i la motivació que tenia s’acabaven. Les seves ales ja no volaven amb la mateixa energia (el darrer any havien perdut força) però ho continuaven fent fins que finalment, cansades van deixar de fer-ho. L’ocell va acabar decidint deixar aquell niu acompanyat del seu ocell amic i anar a volar a d’altres contrades fora d’aquella caseta per agafar nous aires.

I així va ser com van encetar l’últim vol que els va portaria a construir nous nius en d’altres indrets del món, qui sap si fora d’aquest continent  travessant oceans.



Desitjos a la Lluna

Aquesta nit de Sant Joan plena de desitjos tinc ganes de compartir els “desitjos a la Lluna” que els assistents en l’acte de la nit de lluna plena al claustre de la Seu Vella del passat 4 de maig van deixar escrits. Primer en volia fer una selecció però després he preferit descobrir-los d’un en un i anar-los escrivint per compartir-los amb cadascun de vosaltres. Esperem que es compleixin i la Lluna en tingui cura. Per vosaltres i amb el vostre permís, els posaré dins la foguera. Bona nit de Sant Joan!

  • Vull un món llunàtic governat per l’amor
  • Lluna, desitjo moments genials, divertits, feliços, amb amor amb tot allò petit que ho fa gran. Desitjo per tothom molt d’amor. Per la família i pels amics. Gràcies.
  • Desitjo salut, amor per tota la meva família i amics i que aquesta augmenti!
  • Desitjo ser feliç: jo i els meus
  • Poder viatjar a la lluna i morir allà ajagut sobre seu, mirant i contemplant la nostra estimada Terra
  • Que l’amor, la pau, la saviesa, l’esperança i la salut ens ho facis arribar, Lluna. Gràcies per acompanyar-nos en els nostres somnis. Petons al cel.
  • Desitjo que la llum de la Lluna ens il·lumini i ens acompanyi conjuntament amb una bona salut durant el camí de la vida
  • Trobar l’amor. Plorar, riure, sentir, estimar, viure, gaudir de la vida
  • Desitjo tenir un bon futur
  • El meu desig és que sigui l’AMOR el que mogui la nostra vida i ens guiï
  • Pels projectes bonics que fan de la vida un lloc millor. Gràcies i…que ndesitjos a la lluna’hi hagi molts més!
  • Que els desitjos dels meus néts s’acompleixin i que tinguin seny per triar-los
  • Salut per a tots els que estimo i m’estimen
  • Que transportis la sort allà on surtis i els desitjos que aquí t’escrivim els compleixis on no els poden pagar
  • M’agradaria contemplar al teu costat TOTES les llunes plenes que vindran…
  • Cordura, esperanza, felicidad, presente
  • Tenir salut
  • Li demano a la Lluna que tot surti bé i salut per tots
  • Per no perdre mai el desig de superació
  • Ser feliç!
  • Desitjo salut per a mi i per als qui estimo, perquè amb força i amor puguem fer realitat el que ara ens sembla impossible
  • El meu desig és que amb la llum de la Lluna ens arribi la felicitat desitjada. Que la seva llum ens doni pau i ens ompli de dolços moments. Que sempre que la mirem tinguem motius per a que se’ns dibuixi un somriure
  • Company, tu i jo mai deixarem de somiar. T’estimo!
  • Que el meu fill, que ja no està amb nosaltres, sigui feliç, estigui on estigui
  • Lluna de llunes desitjo que facis la ciutat feliç on viure serà viure!
  • Que tothom pugui conservar sempre el nen que porta a dins i que la gent no es deixi endur per prejudicis ni coses així…que sol importi l’amor
  • Quan sembla que no hi ha sortida, saber on poder trobar aquell camí que ens porti cap als nostres desitjos, cap a la felicitat
  • Amor per tu
  • Desitjo molt i molt d’amor. Amor per rebre i per donar. Amor humil i senzill…amor sincer…amor íntim…amor passional…
  • Que els moments d’intensa felicitat es repeteixin cada vegada més freqüentment i que les llàgrimes de felicitat ens segueixin mullant la cara com el primer dia
  • Salut i amor per tothom i que s’arregli aquest món. Pau i amor i salut
  • Desitjo que la Lluna ens doni salut i amor i que ens pugui protegir per la nit i de dia encara que no la veiem
  • Que V funcioni que ell hi sigui vivint junts i construint un projecte personal junts
  • Que els infants malalts trobin l’amor que necessiten per superar el seu dolor
  • Des del dia que ens vam conèixer t’he estimat i tu ho saps. Sempre al meu cor
  • Salut, salut salut, salut, feina i alegria!
  • Hi ha molts nens que necessiten un desig, només vull el que desitgin ells. Gràcies, Lluna.
  • Lluitar per la vida! Per les petites coses: salut, felicitat, amor, passió, estimar, energia, positivisme
  • Valentia, força i empenta per tot el que ve i vindrà
  • Els millors desitjos per tota la gent del meu voltant. Tenir-los és suficient. Cuidar-los i que em cuidin es tot el que puc demanar a la Lluna aquesta nit. Bona nit
  • Pau
  • Salut i rialles!

23 de juny de 2015



L’informe final

L’INFORME FINAL

JORDI

Per a mi és un privilegi, un orgull i un gran honor

Formar part d’El Rei Lleó el musical

Sensacional, amb molt treball per tots el que en formem part

Us dedico a tots aquest petit detall

De l’experiència que hem tingut al llarg de tots aquests assaj(o)s

atent al que hem anat fent  en na’ avançant

GRUP

Sí, sí, Jordi, comença ja

JORDI

Estiguem orgullosos per tot allò que hem despertat

Al públic hem deixat esparverat!

GRUP

Jordi, l’informe final

JORDI

Eh, sí, sí, començo, l’informe final

Rafiki dóna el to i la manada arriba a temps

Els actors assagen el que mai han d’oblidar

Gabriel i Ares estan atents als nostres moviments

Es volien fer dos passis i al final i un carall!

Teníem ganes d’un tercer i el públic esperant

Alguns no han arribat, potser s’hauran despistat!

GRUP

Així és l’informe final

Que no està exempt de detall

Cada frase, coreo o cant

és veraç és total

És l’informe final

GABRIEL

Què feu gent?

GRUP

Assagem

ARES

Deixeu que us guiem una mica…

JORDI

Alguns potser pensaven que voldrien parlar més

Les coreos de la Marta poc a poc vam anar aprenent

Tornades i rimades amb la Maria tots cantem

Magnífics vestuaris confeccionen al taller

A sota l’Aula, cola i paper, la Yas ho té present

Els micros es preparen i és que ja està tothom llest!

(intercalat)

GABRIEL

Hem d’estar molt atents

GRUP

Sí molt atents

ARES

Gens de badar, poc a poc,

que sinó ens desconcentrem i…endavant!

GRUP

És l’experiència brutal

per molt de temps a recordar

cada frase, coreo o cant

és veraç és total

és l’experiència total!

GRUP

Som tots els del Rei Lleó

Un gran grup consolidat

Cada assaig, passe o bolo

És veraç és total

Som tots sen-sa-cio-nals!

GRÀCIES!

Adaptació lliure de “Morning report”, The Lion King

grup

96, i algunes més, GRÀCIES

Dilluns passat vam presentar a la Biblioteca Pública de Lleida “La nena que volia ser la lluna”, un conte improvisat per 96 nens i nenes de les escoles Pràctiques I, Pràctiques II, l’Institut Gili i Gaya i l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. El dia de la presentació era gairebé el final d’un llarg recorregut que vam iniciar entre tots i totes: primer compartint un secret entre nosaltres creant-lo i després, compartint-lo ja que el que aquests alumnes havien creat era molt gran.

Un cop present a les llibreries i feta la presentació vull donar les gràcies a tots els nens i nenes que (sense ells i elles saber-ho mentre l’estaven escrivint i dibuixant) van crear aquesta entranyable història al voltant d’una nena, la Laura, que somiava en ser la lluna. Un somni que a la vegada ens emmiralla als adults a reflexionar i adonar-nos de com els infants ens veuen i veuen el món;

les gràcies també a les famílies d’aquests nens i nenes autors i també als actors i actrius de l’adaptació teatral que n’hem preparat. Sense el vostre suport i il·lusió no hauria estat el mateix;

les gràcies a les coordinadores d’activitats i directors/es dels centres educatius participants i a l’Aula de Teatre per confiar en el projecte i donar-li embranzida;

les gràcies a la Toñy de l’Aula Hospitalària de l’Arnau per haver-me explicat (sense ella saber-ho ni jo tampoc) la premissa per titular aquest conte;

les gràcies a la Maite d’AFANOC per endinsar-se tant d’a prop en aquest projecte  i confiar-hi plenament;

les gràcies al David de La Gata Roja per posar música a aquesta història i al Jaume i l’Alba  per donar-li el toc de color estètic final en la presentació;

les gràcies al Ferran per les seves paraules i estima compartida pel món de l’educació a través del teatre;

les gràcies a la Berta de Comunicantbp per entusiasmar-se tant i difondre aquest projecte;

les gràcies a la família i als amics/gues per fer-me costat;

les gràcies a tots i totes els que ens vau acompanyar en el dia de la presentació;

les gràcies a tots i totes les que no ens vau poder acompanyar però volíeu ser-hi;

les gràcies als mitjans que n’heu parlat i en parlareu per donar-ho a conèixer;

les gràcies als que també fareu costat a la Laura comprant el llibre i llegint-lo per arribar en aquest món imaginari de somnis i desitjos creat per infants;

les gràcies als que ja heu llegit la història i m’heu enviat un missatge o ho fareu;

i com no, les gràcies a Pagès Editors per confiar en el projecte.

A tots vosaltres, 96, i algunes més, GRÀCIES.

IMG_9302asunfotògraf