El Rei Melcior

Ja fa dies que va rebre la proposta per participar-hi i, com no, va acceptar de seguida. De petit quan els veia passar sempre els dedicava un somriure d’orella a orella cridant-los pel seu nom el més fort que podia, en especial al rei Melcior. Qui li hauria dit que, de més gran, s’acabaria convertint en el seu rei preferit.

Queden poques hores per la Gran Cavalcada de SSMM els Reis Mags i ell es comença a preparar. El maquillatge, el vestuari i sobretot la il·lusió. La il·lusió de participar en aquella Cavalcada que de petit veia i que ara l’ha convertit en l’autèntic protagonista. Molts nens i nenes (i també adults) esperen ansiosos la seva arribada per dedicar-li els mateixos somriures que ell els dedicava de petit.

La Cavalcada és impecable: carrosses, llums, confetti, caramels i crits, molts crits. Des de dalt, reconeix alguna cara coneguda i algun que altre amor passat. Fins i tot li crida l’atenció un jove reporter que es mou d’entre el públic entrevistant als infants i a algun que altre participant de la gran desfilada.  “Quina màgia es respira des d’aquí, es veu tot”, pensa. En acabar, li entreguen les claus que obren les portes de la ciutat per poder començar a repartir els regals per tota la mainada. Uns regals que, els que no han estat previsors, encara s’afanyen a la seva falda per demanar-li hores abans.

Un cop a casa, tot sol, es treu el vestit tot recordant aquelles llums i tota aquella gent que el veia passar amb tanta il·lusió. Gira el cap i mira el pessebre on es veu reflectit en el seu rei Melcior que segueix la llum de l’estel. Una llum que a ell l’acompanya i el guia fins a un nou demà. Bona nit de Reis.

 



96, i algunes més, GRÀCIES

Dilluns passat vam presentar a la Biblioteca Pública de Lleida “La nena que volia ser la lluna”, un conte improvisat per 96 nens i nenes de les escoles Pràctiques I, Pràctiques II, l’Institut Gili i Gaya i l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. El dia de la presentació era gairebé el final d’un llarg recorregut que vam iniciar entre tots i totes: primer compartint un secret entre nosaltres creant-lo i després, compartint-lo ja que el que aquests alumnes havien creat era molt gran.

Un cop present a les llibreries i feta la presentació vull donar les gràcies a tots els nens i nenes que (sense ells i elles saber-ho mentre l’estaven escrivint i dibuixant) van crear aquesta entranyable història al voltant d’una nena, la Laura, que somiava en ser la lluna. Un somni que a la vegada ens emmiralla als adults a reflexionar i adonar-nos de com els infants ens veuen i veuen el món;

les gràcies també a les famílies d’aquests nens i nenes autors i també als actors i actrius de l’adaptació teatral que n’hem preparat. Sense el vostre suport i il·lusió no hauria estat el mateix;

les gràcies a les coordinadores d’activitats i directors/es dels centres educatius participants i a l’Aula de Teatre per confiar en el projecte i donar-li embranzida;

les gràcies a la Toñy de l’Aula Hospitalària de l’Arnau per haver-me explicat (sense ella saber-ho ni jo tampoc) la premissa per titular aquest conte;

les gràcies a la Maite d’AFANOC per endinsar-se tant d’a prop en aquest projecte  i confiar-hi plenament;

les gràcies al David de La Gata Roja per posar música a aquesta història i al Jaume i l’Alba  per donar-li el toc de color estètic final en la presentació;

les gràcies al Ferran per les seves paraules i estima compartida pel món de l’educació a través del teatre;

les gràcies a la Berta de Comunicantbp per entusiasmar-se tant i difondre aquest projecte;

les gràcies a la família i als amics/gues per fer-me costat;

les gràcies a tots i totes els que ens vau acompanyar en el dia de la presentació;

les gràcies a tots i totes les que no ens vau poder acompanyar però volíeu ser-hi;

les gràcies als mitjans que n’heu parlat i en parlareu per donar-ho a conèixer;

les gràcies als que també fareu costat a la Laura comprant el llibre i llegint-lo per arribar en aquest món imaginari de somnis i desitjos creat per infants;

les gràcies als que ja heu llegit la història i m’heu enviat un missatge o ho fareu;

i com no, les gràcies a Pagès Editors per confiar en el projecte.

A tots vosaltres, 96, i algunes més, GRÀCIES.

IMG_9302asunfotògraf



Presentació “La nena que volia ser la lluna”

Us convido a la presentació del meu darrer projecte!