This gallery contains 2 photos.
El suplement Lectura del Diari Segre ens va dedicar l’»A fons» del diumenge 7 de febrer a parlar del conte «La nena que volia ser la Lluna». Gràcies Lorena Metaute per l’entrevista. Tweet
This gallery contains 2 photos.
El suplement Lectura del Diari Segre ens va dedicar l’»A fons» del diumenge 7 de febrer a parlar del conte «La nena que volia ser la Lluna». Gràcies Lorena Metaute per l’entrevista. Tweet
El passat dissabte 30 de gener vam tornar a Barcelona a presentar el llibre «La nena que volia ser la Lluna». Aquest cop a l’FNAC Illa Diagonal vam ser-hi amb la Joana Berenguer, el Lorién Quesada, la Lola Lacambra i el Nil Jorge, autors/a del conte que ens van llegir fragments amb la col·laboració especial de l’artista Núria Miret. A més, vam tenir la representació d’una escena de l’adaptació teatral amb la Laura Cava, l’Emma Cruz, la Carla Escalona, la Carlota Bertran, l’Anna Lamolla, el Diego Cuerda, la Júlia Berenguer, el Marcel Gruñeiro i l’Ot Serres.
Cada nit, la Laura sortia a la finestra de la seva habitació per mirar la Lluna i parlar amb ella. Li expressava els seus desitjos, els seus somnis, les seves il·lusions…ella estava tant contenta de veure-la! Hi havia nits, però, que no la veia del tot, decreixia; n’hi havia d’altres que es convertia en nova fins desaparèixer. Sort que finalment creixia un altre cop fins que tornava a ser plena. Que n’arriben a ser de juganers els infants d’allà!
La nit de demà, dia de Nadal, serà especial. Unes amigues de la Laura han vist al diari que serà lluna plena, fet que no passa des de 1977 i no es repetirà fins al Nadal de 2034. «Què curiós», es pregunten. «I què màgic alhora», celebren. Una nit tan especial com aquesta amb tots els infants de Llunicity tinguent cura de tots nosaltres el dia de Nadal. «I com el deuen celebrar?», es pregunten encuriosides.
La troben tant a faltar…
Inspirat en el conte improvisat «La nena que volia ser la lluna» (Pagès Editors, 2015).

El passat 10 de desembre la Carme Escales del Periódico em va dedicar la contra del diari per parlar de «La nena que volia ser la Lluna». Aquí teniu l’enllaç per llegir l’entrevista.
Aquesta nit de Sant Joan plena de desitjos tinc ganes de compartir els “desitjos a la Lluna” que els assistents en l’acte de la nit de lluna plena al claustre de la Seu Vella del passat 4 de maig van deixar escrits. Primer en volia fer una selecció però després he preferit descobrir-los d’un en un i anar-los escrivint per compartir-los amb cadascun de vosaltres. Esperem que es compleixin i la Lluna en tingui cura. Per vosaltres i amb el vostre permís, els posaré dins la foguera. Bona nit de Sant Joan!
’hi hagi molts més!23 de juny de 2015
Reportatge sobre la presentació del llibre a la Biblioteca Pública de Lleida.
[vimeo]https://vimeo.com/126783063[/vimeo[/vimeo]
Dilluns passat vam presentar a la Biblioteca Pública de Lleida «La nena que volia ser la lluna», un conte improvisat per 96 nens i nenes de les escoles Pràctiques I, Pràctiques II, l’Institut Gili i Gaya i l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. El dia de la presentació era gairebé el final d’un llarg recorregut que vam iniciar entre tots i totes: primer compartint un secret entre nosaltres creant-lo i després, compartint-lo ja que el que aquests alumnes havien creat era molt gran.
Un cop present a les llibreries i feta la presentació vull donar les gràcies a tots els nens i nenes que (sense ells i elles saber-ho mentre l’estaven escrivint i dibuixant) van crear aquesta entranyable història al voltant d’una nena, la Laura, que somiava en ser la lluna. Un somni que a la vegada ens emmiralla als adults a reflexionar i adonar-nos de com els infants ens veuen i veuen el món;
les gràcies també a les famílies d’aquests nens i nenes autors i també als actors i actrius de l’adaptació teatral que n’hem preparat. Sense el vostre suport i il·lusió no hauria estat el mateix;
les gràcies a les coordinadores d’activitats i directors/es dels centres educatius participants i a l’Aula de Teatre per confiar en el projecte i donar-li embranzida;
les gràcies a la Toñy de l’Aula Hospitalària de l’Arnau per haver-me explicat (sense ella saber-ho ni jo tampoc) la premissa per titular aquest conte;
les gràcies a la Maite d’AFANOC per endinsar-se tant d’a prop en aquest projecte i confiar-hi plenament;
les gràcies al David de La Gata Roja per posar música a aquesta història i al Jaume i l’Alba per donar-li el toc de color estètic final en la presentació;
les gràcies al Ferran per les seves paraules i estima compartida pel món de l’educació a través del teatre;
les gràcies a la Berta de Comunicantbp per entusiasmar-se tant i difondre aquest projecte;
les gràcies a la família i als amics/gues per fer-me costat;
les gràcies a tots i totes els que ens vau acompanyar en el dia de la presentació;
les gràcies a tots i totes les que no ens vau poder acompanyar però volíeu ser-hi;
les gràcies als mitjans que n’heu parlat i en parlareu per donar-ho a conèixer;
les gràcies als que també fareu costat a la Laura comprant el llibre i llegint-lo per arribar en aquest món imaginari de somnis i desitjos creat per infants;
les gràcies als que ja heu llegit la història i m’heu enviat un missatge o ho fareu;
i com no, les gràcies a Pagès Editors per confiar en el projecte.
A tots vosaltres, 96, i algunes més, GRÀCIES.
asunfotògraf