[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OQ7R03Ip–I[/youtube]

Un any més hem acabat les nostres estimades colònies. Unes colònies on hi estic des que tenia 12 anys  i que ja no he deixat des de llavors. A la Guàrdia hi he estat de nen, de pre-monitor, de monitor i ara de director. Són molts els anys que hi porto i any rere any més les experiències positives que en trec.

Sempre penso que compatir deu dies amb nens i nenes en un entorn com és el del lleure és molt gratificant. Quan s’acaben, enrere queden les estones de jocs, gyn canes on estàs estona esperant  a què vinguin els grups de nens i nenes, les  excursions que cada cop et coneixes més com el palmell de la mà, les estones de cançons i danses (cada cop més esbojarrades), el dormir poc i malament, el seguir un horari que en principi cada dia és el mateix però no saps com ni per què cada dia és tan diferent!

En definitiva, enrere queda passar uns dies dins del que en diem l’entorn del lleure. Un entorn màgic que t’ensenya tantes coses!

Quan arribo a casa penso en aquests dies, el que hi hem fet, el que no hi hem fet i les estones compartides amb tot el grup. Hi penso sovint, sí, i el que menys interessant trobo és el fet que no recordo si una activitat va funcionar més o menys (d’això ja en parlarem a les valoracions que farem amb els monitors) sinó els moments màgics compartits entre tot el grup de monitors i infants. Uns monitors que any rere any ens anem fent més i més grans amb experìencia i uns infants a qui el fet d’acompanyar-los durant deu dies també els fa ser més grans.

Anar de colònies i recordar tot això m’omple; m’omple tan que m’és difícil de deixar-ho. No sé si hi estaré molts anys més (qui sap!) però el que sí sé és que els hi estigui els vull aprofitar al màxim, fent crèixer les colònies amb el grup de monitors i monitores que m’acompanya i ara amb el quarantè aniversari al girar la cantonada.

Llarga vida al lleure, llarga vida a les colònies!

Tweet

En fi, si, és cert, fa temps que no escric en el bloc; i també en sóc conscient que si començo a posar excuses d’aquelles que no he tingut temps tampoc són creïbles ja que sempre he cregut que sempre és té temps pel que es vol. El que passa es que he pensat que com que aquest estiu ha estat un matxembrat de diverses coses, experiències, sensacions i tot allò que sempre dic, m’he esperat a que passés i fer un post comentant-ho tot de cop.

Total, comencem l’aventura estiuenca amb els meus estimats summer-camps. Aquest estiu n’he tornat a fer tres i realment han estat bé, he tingut nens i nenes majos i he conegut monitores i monitors amb els que vull continuar el contacte forever and ever. I ho dic en anglès ja que queda més summercampero. L’ambient summer-camp ha estat diferent en els tres que he fet: Olot, Girona i Coma-Ruga. D’Olot hem quedo amb la familiaritat que hi va haver amb el grup nens-monitors; de Girona amb les activitats culturals  i de lleure que hi vam poder fer i de Coma-Ruga amb la coordinació total que vam tenir entre nosaltres. Com no, experiència repetible. 

Després passaríem a parlar de la setmana anglesa a Madrid. I direu, encara no en tenies prou d’anglès que te’n vas anar a Madrid? Doncs no. Gràcies a una beca ministerial (que sona a més important) vaig gaudir d’un curs intensiu de 40h setmanals (8 diàries) d’anglès intensiu a Madrid. realment en aquella setmana vaig aprendre més an`glès que un any fent-ne a una escola o un mes a l’estranger. Dinàmica: classes de presentacions-drama, gramàtica i vocabulari. Dit així sona a pesat, a la pràctica un aprenentatge la mar de dinàmic i familiar: cinc per classe. Per cert, I miss you!

I com no, parlar de les colònies de la Guàrdia i, enguany, extensió a al Tatxero amb grans. Aix…les colònies…és que per molt que me’n volgués separar no podria! Em donen tan! Tenim un grupet de monitors, nens i nenes tan familiar i proper que fan d’aquestes colònies màgiques. són deu dies (enguany 14, si ajuntem les de grans) inolvidables al llag de l’any. Són nens i nenes que hem vist créixer i ens han vist créixer i madurar les colònies. I per tots aquelles que arriben i s’uneixen a nosaltres. Quins dies tan especials!

Tweet

Tinc ganes d’escriure sensacions. Sensacions d’aquells dies viscuts en la casa de colònies a Salgar on vam aprendre a ser directors de lleure. Van ser dies viscuts amb una gent especial que comparteix amb tu una afició molt bonica: el lleure. Durant aquests dies he après a ser director, sí, però el que més he après és a coneixer-me més  i saber que al voltant nostre estem rodejats de persones que et poden transmetre opinions i sensacions  sobre tu que mai hauries pensat. Tots vosaltres m’heu dit coses que realment m’han marcat.

De cadascú/una de vosaltres només dir que me n’enduc un petit bocí d’aprenentatge. Realment m’ho he passat en gran aquests dies, tant en les estones de reflexió, opinió i  de lleure. Han estat uns dies molt profitosos que m’han ajudat també a conèixer persones força especials. Espero que la nostra amistat no acabi aquí i podem mantenir el contacte.

Una abraçada a tots i totes.

Tweet