Ara fa un mes vaig rebre una trucada. I una trucada que em va sorprendre molt perquè són d'aquelles que no t'esperes en absolut.

Estava a punt de dirigir-me al teatre l'Amistat de Mollerussa quan el telèfon va sonar. Era una trucada que em proposava de ser el jurat dels 15ens premis literàris de Cartes de Desamor de Lleida. La meua primera reacció va ser: jo? jo he de ser jurat? però sinó en tinc ni idea… Doncs bé al final vaig acceptar. Em van explicar que m'havia de llegir 84 cartes de desamor i escollir la millor en català i castellà. Caram, tant desamor al final m'agafarà una depressió!, vaig pensar.

 —-

Ja ha passat un mes des de la trucada. Ahir a la nit ens vam reunir el jurat i vam decidir els guanyadors. Després de lletres i lletres, unes de bones, les altres no tant, vaig poder decidir quines valien la pena de ser premiades. No va costar gaire que els membres del jurat ens poséssim d'acord i la reunió-sopar va acabar amb la feina feta.

I com no, de tot n'aprens quatre coses. De les cartes? Primer de tot que jo no sé si podria fer-ho; segon: la gent, en general, escriu molt bé; tercer: és molt enriquidor fer de jurat d'un concurs literari, i quart, i no menys important, si el que escriu la gent són històries personals, estem fatal.

[@more@]

Tweet

M'agrada aquest dia. Surt al carrer i es respira ambient de roses i llibres. Fins i tot pots arribar a sentir aquest flaire quan els floristers i estudiants (sento si em deixo algun col·lectiu) et venen a oferir una bonica rosa. És més, fins i tot la pots escollir perquè sigui la  més bonica.

Vas passejant, poc a poc i atent, aturant-te a les paradetes de llibres on hi pots fer un cop d'ull a veure si n'hi ha algún que et crida més l'atenció i provoca que te'l compris. De ben segur passaran dies i dies abans te'l llegeixis però una cosa queda clara, el llibre ha estat comprat el dia de la diada.

Arribes a casa amb bosses de llibres i amb el record de les roses que has regalat. Ara, entre les teues quatre parets és moment de treure aquests llibres i començar-los a fer una ullada.

I finalment acaba aquest dia. Un dia on el mòbil ha anat sonant entre tons de missatge i trucades de felicitacions. Que bonic és rebre-les de la gent que més t'estimes. 

 font del poema: www.gencat.cat

[@more@]

Tweet

Què me'n duc o he après de la Mostra:

– que a les pel·lícules llatinoamericanes es beu molt de mate

– que el públic infantil és el més agraït

– que la línea entre el bon i el mal humor d'un director de cine pot ser molt prima

– que algú que és algú s'ho té cregut

– que algú que és algú és una bellíssima persona  

– fotografies  amb alguns dels participants

– els 100Km marxa pels carrers de Lleida

– estones de micròfon compartides amb escolars de Lleida i la meua partner

– converses amb M. Sampietro, L. Sbaraglia, A. Gil, C.G. Cuervo, J. Figueres, i una quantitat de directors, guionistes i productors on  2 minuts m'han servit per  aprendre moltes coses d'ells/elles

– comptar votacions

– haver vist pel·lícules meravelloses com A través de tus ojos de Rodrigo Furth. 

– anar de gala

– alguna targeta

– i que a les festes és on es fan contactes 

[@more@]

Tweet

Diuen que a la vida es tenen experiències memorables. Tots/es podem recordar aquelles que més ens han marcat. I el que estic a punt d'escriure és una d'aquestes.

Aquest dissabte vaig poder actuar en un anunci. Tot era genial. Et venen a buscar  a un punt de trobada i et porten al lloc de gravació. Un cop ets allà es respiren nervis a l'ambient. Com no, anem malament de temps i s'ha d'anar per feina. Abans que comenci la gravació, i mentre els tècnics van preparant tot l'arsenal de maquinari, nosaltres ens hem de vestir, pentinar i maquillar. Un cop llestos no està tot. Hem d'esperar el vist-i-plau de l'agència i el client. Tinc la sort d'agradar-los a la primera però els meus companys hauran de fer uns petits canvis de vestuari.

Quan estem llestos ens expliquen com anirà l'escena de l'spot i què és el què hem de fer. No estic nerviós; respiro tanta energia en l'ambient que no m'hi fan posar.

Comença la gravació de les primeres preses i després de diversos intents i una parada per dinar entremig tenim la presa definitiva. Això si,  ningú té la certesa de si aquesta serà la que definitivament sortirà a l'spot. Ens han gravat de tots els angles  i hi han diverses possibilitats.

Hem desvesteixo i marxem amb els altres actors amb el cotxe que ens han portat. Deixem enrere un total de nou hores de gravació. Les meues primeres.

[@more@]

Tweet