[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6jZhNXL8aT8[/youtube]
Anunci Movistar Empresas
Reply
Author Archives: Jordi Villacampa Viñes
Vacances gratuïtes
L’altre dia escoltant la ràdio parlaven del son. Sempre es diu que un ha de dormir entre 6 i 8 hores al dia, oi? Doncs respecte a això va trucar un oient i va dir que si es tregués cada dia una hora de son i l’aprofitessim per fer quelcom que ens agradés (llegir un llibre, veure una pel·lícula, anar a passejar, etc.) al cap d’uns anys suposaria 15 dies de vacances que ens hauríem donat fora dels reglamentaris.
Em va semblar força curiós…
[@more@]
Comiat a la ràdio
Ràdio en directe
Ja hi tornem a ser. Un any més (el tercer) tornaré a ser a la plaça sant Joan de Lleida per fer una programació especial de ràdio dins del Solidàrium 2007. Aquesta mostra d’entitats solidàries de Lleida ens demana cada any que fem programes des de la carpa entrevistant ONGD’s, convidats d’altres països, tractem els objectius del mil·leni (enguany de la salut)…
No us negaré que estic força nerviós. No fa ni 24h que tinc informació de la gent que he d’entrevistar aquest cap de setmana i no sé pas com ho faré! Vull ser optimista, pensar que en puc sortir i que, de fet, en total són gairebé 3h de ràdio que seran molt divertides i que les disfrutaré. Espero!
Així és que ja ho sabeu. Si voleu venir hi seré avui dissabte de 11:00 a 11:20 i de 17:00 a 18:00 i demà diumenge de 12:00 a 13:00 i de 17:00 a 17:30. Ja us contaré!
[@more@]
Coming back
Sí, ja sóc a casa. Malauradament tot el bo s’acaba i tornes a casa amb la rutina de cada dia. He tornat d’haver passat 3 setmanes a Dublin, una ciutat d’on m’emporto un grup d’amics increíble i un sac ben gran d’experiències.
I com sempre es diu. Una imatge val més que mil paraules. Quan hi era m’era complicat d’incorporar imatges als meus articles, però com que ara ja sóc a casa i seguint algunes peticions només donar-vos una petita idea del que he fet. I un video afegit a darrera hora.
Dun Laghaire.
Temple Bar. Dublin
Des de la meua habitació.
Els Cliffs de Moher.
Kilmanhain Gaol.
Espero que us hagin agradat. Salutacions!
[@more@]
Aprofitem el que queda
Aixo ja es va acabant i ho hem d'aprofitar!! El mes segur es que al final no em quedi a Dublin. De fet, vull tornar a Lleida i provar sort alla. Sino, a Barcelona i sino on sigui del pais. Ara ja em coneixo com funciona Irlandai si mai m'inspiro, que crec que no em costaria gaire, hi torno i busco feina.
Si una paraula ha de desciure la setmana passada es "curta". Ha passat tan rapid ! A mes tambe podriem dir que va ser intensa. Podriem dir que d'alguna manera la vam comencar en dimarts perque el dilluns no vam anar a classes ja que esavem a Galway. Dimarts ens am prendre el dia una mica mes de relax ja que estavem cansats pero en un dia ja estavem recuperats!
I vam tenir temsp per visitar uns jardins botanics de Dublin la mar de bonics! Mai havia vist tanta planta diferent junta! N'hi havia de totes les varietats i, com no, tambe vam aprofitar per continuar amb el book que ens estem fent. Sona a conya pero portem tantes fotos que sembla que fem un cataleg personalitzat e cadascu.
Al parc va passar una cosa curiosa. Com ja he dit anteriorment aqui gracies a la meua aparenca soc un mes. I va ser curios perque al parc hi havia un nen petites rosset que vam estar jugant amb ell tots i de repen no es volia desprendre de mi. La seua mare estava sorpresa perque m'havia agafat carinyo i jo, com no, tambe.
I dijous…el meu aniversari!! Quin gran dia! A la classe els vaig portar uns caramels que no van tenir gaire exit (ja dic que aqui son una mica raros) pero a l'hora de dinar la colleta em van regalar una bufanda de l'H&M que em sera molt util!! A mes va ser bo perque quan vaig arribar a casa, despres de visitar la fabrcia de la Guiness que tampoc n'hi ha per tan, em vaig trobar una targeteta a la taula de la cuina. La targeteta era de "happy Birthday" i hi havia dinerets per fer un beure. Quin detall!
I el cap de setmana de mercat de roba i menjar. Si, si, menjar. Menjar al carrer on te'l compres i te'l menges por ai. Nosaltres vam comprar tota una dievrsitat d'olives i ens les vam anar a menjar al St Stephens Park. I a la tarda de compres ja que necessito mes roba llarga perque aqui pega un fred que deunido! Al Zara nens vaig trobar talla, dos camistes i una sudadera. Si, si. 13 anys!
I respecte a les classes alguns canvis. Avui ha comencat molta gent perque es dilluns i dels veterans ja som pocs. Finalment se n'han anat uns adolescents suecs que ja em comencaven a cansar. Ara som tres catalans, una de Lleida (Pardinyes) que vulgues o no ja esta forca millor.
Ahir vam anar a un poblet, Malahide que tenia una platgeta i un parc molt xulos. Evidentment a la platjeta no t'hi podies banyar (de fet crec que ni a l'estiu ja que diuen que aquest anys els ha plogut cada dia) i al parc vam jugar com a nens petits a uns columpis que forca originals. Flash! Fotos tambe.
I fins aqui l'article. En breu mes novetats!
JORDI
[@more@]
Anem millorant
Tot i que la primera setmana va estar molt be, cada dia anem millorant. Evidentment tambe hi ha dies de tot, i no sempre un esta super alegre pero continuo dient que l’he encertada.
El cap de setmana va ser esplendid. Vam decidir d’anar a Galway i de pas a visitar els cliffs de Moher. Vam sortir despres de dinar diumenge amb un autocar i al cap de 3 hores i quart, si si 3h i 1/4, vam arribar. El primer que vam fer va ser anar a l’alberg a deixar les coses. Em va encantar. Era un alberg on hi havia una cuina a l’estil america on tothom es podia fer alla el menjar. A part l’ambient era super juvenil i s’hi estava molt a gust. Lo bo va ser quan vam decidir fer truites de patata. Primer, un grup de cuina, van comencar a batre ous i tallar patates pero diguem-ne que a l’hora de fer la truita no se’ls hi va quallar i va quedar un «huevo revuelto» mes remenat que ou. Total, que un d’ells em va ensenyar una paelleta mini i vam tenir la geinal idea de fer mini truites de patata individuals! Doncs aixi va ser! Em vaig dedicar a fer una truita individual per a cadascu i vam poder salvar una mica el sopar. Haurieu d’haver vist els cares dels altres ocupants de l’alberg…
Aquella mateixa nit vam anar a un pub tradicional irlandes. Hi havia una banda xulissima que tocaven musica en directe. Tocaven exits de la decada pasada i va estar molt be! Com no, no faltaven els irlandesos amb la seua Guiness negra. A mes vam aprofitar per fer-nos fotos pel pub. si, si fotos. No se que ens passa, si es per la febre actual que hi ha per les cameres digitals o que pero a la minima ens estem fent fotos. De fet crec que ja en portem tantes a tants llocs i maneres diferents que podriem fer un book individual de cadascu.
I al mati seguent, de ruta en autocar. En realitat no deixava de ser una ruta al mes estil incerso pero va tenir el seu encant. Vam llogar un autocar que ens va dur per tota la costa oest d’Irlanda. El conductor era forca xerraire i ens ho explicava tot amb moltes ganes; que l’entenguessim era una altra historia. El millor moment del trajecte va ser quan vam arribar als tipics penya-segats de Moher. Es una zona on hi ha unes ventades impressionants. De fet gairebe no podiem ni parlar, caminar, ni respirar del vent que feia. Mai havia tingutn la sensacio d’estar a punt de volar pels aires d’un paissatge impressionant amb unes onades que xocaven a les roques fascinants.
I m’agradaria acabar el boc d’avui explicant una anecdota. Divendres passat vam sortir< altrament dit, vam coneixer la nit irlandesa. La valoracio que en faig es bastant positiva. I dic bastant perque hi va haver una cosa que no em va agradar. Tots nosalres voliem entrar a un pub i ens vam adonar que nomes entrava la gent de Dublin. Els altres, guiris (nosaltres), ens feien entrar per una altra porta i pagar la magnifica quantitat de 13€. Total, que no voliem. I el que vaig fer va ser una prova. Vaig voler entrar per la porta dels irlandesos i, sorprenentmetn o no tan, em va deixar passar perque creien que era un mes! Que fort! Pero clar jo estava a dins i tots a fora. vaig sorir a buscar un per una ls companys i no va funcionar. Jo entrava, i de fet una altra que tambe sembla d’aqui entravem, i els altres es quedaven al carrer.
Fins aqui el meu diari de viatge. Diguem-li aixi. Records a tots i esteu convidats/des a deixar comentaris!
JORDI
[@more@]
Setmana a la irlandesa
Doncs ja hi som. A Dublin, capital d'Irlanda. Una ciutat que el clima diguem no es el mes bo que te, pero li salven moltes altres coses com les que us estic a punt d'explicar.
La primera resposta es clara> estic be i m'hi trobo com a casa. Si, si, com a casa, No se si es perque aqui la gent per lo general es fisicmanet com jo o que pero m'hi trobo molt be. Rapid van passar els dos primers dies d'adaptacio. A la familia hi estic molt be. Realment a casa hi soc poc, o be perque nomes hi he d'anar a sopar i dormir o be perque estic tot el dia pels llocs. Estic vivint amb una familia que esta composada er mare, pare i dos filles de 14 i 16 anys cadascuna. A mes, hi ha un noi sudcorea que viu aqui perque estudia a un cole de la barriada on visc. Si, es estrany aquest fet. Aquest noi ve a Dublin per tot l'any a estudiar al cole.
Pel que fa a l'escola tambe molt be. Tinc dos professors que realment m'agraden molt, el Gerry i la Susan. Ens peguen canya i aixo m'agrada. Estic al nivell de despres de l'intermig i ho agraeixo. Fem classes molt de parlar, pronunciar, etc.
I una altra cosa que val la pena de comentar es amb la gent que estic. Com no, i per molt pesar que em fes els primers dies, a l'escola hi ha moltissims espanyols. I dic pesar perque com a mes n'hi ha, menys parles angles. Tot i aixo la part positiva es que aixi parlo castella que tambe m'anira be. A nes tenim unes converses sobre el "tema catala" molt interessants…
Amb elsl em fet una colleta motl guay i anem fent activitats cada dia. Avui, per exemple, hem anat al Phoenix Park a dinar (digue/li dinar, digue-li sandwich, perque aqui la gent no menja) i em llogat unes bicis amb les que ens hem passejat. Ha estat molt divertit. Aquest parc es el mes gran d'Europa!
Doncs be, fins aqui el primer missatge des d'Irlanda. Continuare informant i donant mes detalls. Ens veiem!
JORDI
[@more@]
Tot a punt
Amb el portàtil sota les meues mans, les dues guies d’Irlanda i Dublin a la meua dreta i el full amb les dades de la meua host family és senyal que el dia s’acosta. Ja estic preparat per una nova aventura. Demà a les 11 del matí volo a Dublin. Hi seré tres setmanes, aquesta és la idea, i hi aniré a fer un curs d’anglès que espero em serveixi per a millorar l’idioma. A més aprofitaré per fer de voluntari en un festival e teatre que he trobat i de conèixer el país d’Irlanda que (ho confeso) primer no em cridava gaire l’atenció i ara cada cop més.
Estic nerviós, no ho negaré, i també una mica assustat ja que no sé com anirà. Però el que si que sé és que ho vull aprofitar; i apofitar minut a minut, sense perdre el temps en un país on tot és desconegut per a mi.
A partir de demà us escriuré des d’un altre lloc, lluny de casa. Esperem, però, que allà dalt també m’ho arribi a sentir. Fins aviat.
[@more@]
Colònies d’ahir i d’avui
Abans, marxaves de colònies amb la il·lusió de passar uns dies fora de casa sense res que t'estorvés. Gairebé amb una llanterna, un parell de kets, una cantimplora, i unes quantes mudes passàvem uns dies d'allò més bé.
Ara, és diferent. Els nens marxen de colònies amb el reproductor mp3, el telèfon mòbil, les cònsoles i els seus video-jocs.
Abans, erem innocents i els monitors ens podien prendre el pèl per on volguessin.
Ara, també és diferent. Els monitors són els que han d'anar en compte vigilant que el pèl no els hi prenguin a ells.
Abans, els nens teníem la capacitat de saber què és la muntanya, què hi ha, què si pot fer o què s'hi pot trobar.
Ara, alguns nens et pregunten enmig d'una muntanya si hi ha el lavabo a prop o si podran trobar botigues.
Aquest escrit només vol ser una lloança a l'època que a molts ens ha tocat viure. Evidentment no tots els nens/es d'ara són iguals però aquests són alguns exemples que m'he trobat aquestes setmanes que he estat de colònies.
[@more@]
