Lluna plena de Nadal

Cada nit, la Laura sortia a la finestra de la seva habitació per mirar la Lluna i parlar amb ella. Li expressava els seus desitjos, els seus somnis, les seves il·lusions…ella estava tant contenta de veure-la! Hi havia nits, però, que no la veia del tot, decreixia; n’hi havia d’altres que es convertia en nova fins desaparèixer. Sort que finalment creixia un altre cop fins que tornava a ser plena. Que n’arriben a ser de juganers els infants d’allà!

La nit de demà, dia de Nadal, serà especial. Unes amigues de la Laura han vist al diari que serà lluna plena, fet que no passa des de 1977 i no es repetirà fins al Nadal de 2034. “Què curiós”, es pregunten. “I què màgic alhora”, celebren. Una nit tan especial com aquesta amb tots els infants de Llunicity tinguent cura de tots nosaltres el dia de Nadal. “I com el deuen celebrar?”, es pregunten encuriosides.

La troben tant a faltar…

Inspirat en el conte improvisat “La nena que volia ser la lluna” (Pagès Editors, 2015). 

1OK



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.